Sistacs en comandita : comedia lírica en un acte

10260

ANTONI CANTALLOPS

Comèdia lírica en un acte

Música del Míre.
CARLES BELTRAN

IMPREMTA DE PERE ORTEGA
ARIBAU, 7 : : BARCELONA

1917

SISTACS EN COMANDITA

Ningú podrà representar, traduir
ni reimprimir aquesta obra sense
permís del autor.

Els comissionats y representants
de la «Sociedad de Autores Espano-
les» son els encarregats de cobrar
els drets de propietat.

Està fet el dipòsit que marca la
llei.

Antoni Cantallops

Sistacs en Comandita

COMÈDIA LÍRICA EN UN ACTE
amb música del Mtre.

Carles Beltran

estrenada en el Teatre Principal (Gracia)
la nit del 7 de Desembre de 1916

KJK.S

IMPREMTA DE PERE ORTEGA
ARIBAU, 7 " BARCELONA

1917

REPARTIMENT

Personatjes

Actors

Lola Sra. Antònia Vallvó

Sibtacs i . . . . Sr. Ferran Vilallonga.

Frederic . . . . * » Antoni Strems

Llopis » Manel Espinosa

Cornet » Jaume Flaquer

Sentinella. . . . » Manel Ballart

Saumell » Alfred Espinosa

Dreta i esquerra del actor

N. B. Les companyies que desitjln representar aquesta obra
sense música, poden suprimir els cantables.

ACTE ÚNIC

Xi'escena representa uq despatx. Una porta al fons, tina a la
dreta i un'altraa l'esquerra. Al costat d'aquesta, la taula
d'en Sistacs i a-1'altre banda, entre la porta del fons i la de
la dreta, el pupitre d'en Llopis.

ESCENA I
Saumell, sol

{Està espolsant els mobles).
Música
Saumell L'element més necessari
es el moco en un despatx,
puig, sense ell, no hi ha cap casa
que pugui tirà endevant.
Jo an'aquí faig la neteija
i i ja's poden ben mirar
els pupitres i'ls armaris,
, que de pols no n'hi veuran.
Després duc la mercancía
amb un carretó de mà,
i perquè'ls lladres no'm robin,
sempre haig d'estar vigilant.
Faig de cobrador, qu'es càrreg
de confiança i delicat;
i puc dir amb veu ben alta
que mai prenc cap duro fals.
Finalment, per dur recados
l'únic soc, i tant me fà
f é un servei a la mestreça
com fer-lo al senyor Sistacs.
Are que vostès ja saben
quin es el nostre trevall,
diguin si'l càrreg de moco
es o no'l més important.

ESCENA II
Saumell i Sentinella
Parlat
(Surt Sentinella dreta amb un diari a la
ma).
Saumell <Ja estem llegint el diari?
SENTiNELLAM'enterava de la vaga.

611049

6 ANTONI CANTALLOPS

Saumell iDe la què?

SENTiNELLAÜe la huelga, com se diu vulgarment.

Saumell ]Ah, ja! £Ï quines impresions hi han?

SENTiNELLASembla que'el triomf es segur.

Saumell |I cà! Ja m'hi jugo'l teu rellotje...

SentinellaEI vostre, si acàs...

Saumell No'n gasto jo. Doncs m'hi jugo lo que vuï'-.
guis, qu'els obrers an aquesta vaga ja li
poden fer un nus a la cúa.

Sentinella Aixís, creyèu que la perdran.

Saumell Aquesta i totes.

Sentinella [Si precisament l'informe de l'Institut de- :
Reformes Socials els hi es favorable!

Saumell Els obrers no som criades per a necessitar
informes. Tot això i lo d'enviar comisións
al Govern Civil, son procediments maça
intel•lectuals. S'han d'emplear medis més
actius. Una huelga sense sabatassas es
huelga perduda.

Sentinella Voldreu dir sense sabotages.

Saumell No presumeixis tant i ficsat en el sentit de
les paraules. Quansevol diria qu'aquí ets
alguna cosa.

Sentinella Soc el meritori.

Saumell Fugiu: el copiador de cartes i l'arxivador
de la casa.

Sentinella /Alto! Si acàs copio i arxivo.

Saumell [A veyam si per a parlar amb tú hauré de
passar la llenga per l' Acadèmia! (Pausa).
Si fos de casa bona vjom tú i hagués anat
tant a col•legi, també'n tirfdría d'educació

Sentinella Voldreu dir il•lustració.

Saumell Es igual. Tot això no serveix més que pei
a donarse importància. Però, en el fons
tant ase es l'home il•lustrat com el que no
sab de lletra. Al món, no hi ha més que
dons naturals, i això no s'adquireix enlloc
sinó que's porta de naixensa.

Sentinella (Burleta). [Ah, ja!

Saumell No t'en riguis, qu'es un fet provat i re-
provat.

Sentinella i Alça , noi !

SISTACS EN COMANDITA 7

Saumell Ja pots alçar lo que vulguis. Mira: hi ha

home que mai ha estudiat i t'agafa, per

exemple, aquella màquina d'escriure

(Senyalant vers porta dreta).
Sentinella I se la carrega.
Saumell (Irònic). A l'espatlla.
Sentinella Això: agafa la màquina i l'espatlla.
Saumell Ves, home, ves; lo que fa, es desmontarla,

tornar-la a montar i deixàrte-la com nova.
Sentinella J vos també'n sou d'aquestos?
Saumell iQue vols fer broma?
Sentinella jHome! [Tant com això. . . !
Saumell Es que, si acàs, te diré que de do natural

no'n tinc, però'n donc algun quant canto a

la Societat.
Sentinella [ Còm! iSe dediqueu a fer xistos? Per ésser

el primer, no va malament, i fins us el riuré

una mica.

ESCENA III

Dits i Llopis

(Llopis entra dreta i s' asseu al seu pu-
pitre).

Llopis i Què I <Ja fem junta?

Saumell Es aquest que'm busca la llenga.

Sentinella Si l'heu perdut, ja us la buscareu sol.

Saumell dQue vols que jo també te'l rigui aquest?
(A Llopis). Afiguris que...

SENTiNELLAAfiguris que parlavam de la vaga i ha dit
unes coses que... res: semblava un anar-
quista.

Llopis jAh, sí!

Saumell No tant. Però jo també soc obrer.

Sentinella Sense ofici.

Saumell Soc cobrador.

SentinellaI camàlic.

Saumell Això ja es volguer ofendre.

Llopis Deixeu-ho córrer.

Saumell Es qu' arreu passa igual. Tots els depen-
dents no tenen més dèria que rebaixar als
moços. I has de sapiguer, mocós, qu'aques-

3

ANTONI CANTALLOPS

ta brusa (per la que porta) es més honrada
que la teva americana.

SentinellaI més bruta.

Saumell De la feina. L'obrer, com més trevallador,
més brut.

Llopis (Apart). Això s'embruta.

Saumell (A Sentinella). íEs clar que tú vas tant
net que't poden llepar! Quatre colps de plo-
ma, fumar un cigarret i contemplar les
trenyines.

SENTiNELLATot el sostre n'es plè. I això que tot ho dei-
xeu tant net.

Saumell No hi arrivo tant amunt.

SentinellaEs clar; teniu el braços curts.

Saumell I tú tens la llenga massa llarga.

Llopis Vaja, prou. S'han acabat les disputes.
(A Sentinella). Vostè, Sentinella, vagi a
fer aquelles factures; y vos (a Saumell),
aneuse-n, que no fos cosa que vingués el
senyor Sistacs.

Sentinella Li podríau dir tot allò de les vagues.

Saumell No li haig de dir res a n'ell.

Sentinella Ja ho suposo. Precisament al seu devant,
sempre esteu fent equilibris.

Saumell Faig lo que'm dona la gana.

ESCENA IV
Dits i Sistacs

(Surt Sistacs fons i, al vèure-l, Saumell
se posa a espolsar pressosament, i en
Sentinella agafa uns papers del pupi-
tre d'en Llopis).
Sistacs (A Saumell) . Procuri que li dongui la gana

d'acabar d'espolsar.
Saumell Ja estic tot seguit.

Sistacs Es que ja hauria d'haver enllestit fa una
hora. (A Sentinella). I vostè vagi a fer
les factures, que s'ha d'anar a repartir el
genero.

(Sentinella se'n va dreta i Saumell pel
fons).

SÏSTACS EN CCvYlAN'DITA

ESCENA V
Sistacs i Llopis

Sistacs ' No sé per què'ls permet que s'estiguin aquí
matant l'estona.

Llopis Ja'ls hi he dit que se'n anessin; però...

Sistacs Es precís que's fassi respectar. El seu, es
un càrreg d'altura.

Llopis Veurà: donat el meu sou, no'm pensava...

Sistacs Realment, el sou de vostè no arriva tant
amunt. Però ja arrivarà.

Llopis Tindré molt de gust en rèbre-1.

Sistacs íI en Frederic? ^Encara no deu haver vin-
gut, com de costum?

Llopis No, senyor.

Sistacs Es escandalós. Si no fos el fill del comandi-
tari, ja l'hauria enviat... a pendre les aigües.
(Pausa). ; Vostè l'aguantaria?

Llopis No, senyor; pesa massa.

Sistacs \ A mi sí que'm pesa! (Pausa). Tots aquests
fills de casa bona no'n volen sapiguer res
del trevall. S'estimen més divertir-se £No
es del mateix parer vostè?

Llopis Sí, senyor. Però els meus medis no'm per-

meten divertirme gaire.

Sistacs Vui dir si'm dona la rahó.

Llopis Per força, perquè la té. En Frederic, per

exemple, no vol fer més que feines curtes.

Sistacs I amb prou feines. (Pausa). Veyam.

(S asseu a la taula i's posa a llegir les
cartes. En llegeix una amb molta aten-
ció. L'esquinsa i tira'ls troços a la pa-
perera).

ESCENA VI
Dits i Cornet"

(Surt Cornet fons).
Cornet jHola noy!
Sistacs {Ja ets aquí?
Cornet Ja ho veus: la visita diària.
Sistacs \ M'agradaria que fossis metje!
Cornet <iPer què?

10 ANTONI CANTALLOPS

Sistacs Perquè visites de franc. (Rihuen). Tingui
(à Llopis, donant-li uns documents) , veigi
si estan conformes aquests checs. (A Cor-
net). Vosaltres els rentistes (sí que disfru-
tèu de la vida!

Cornet Apropòsit de disfrutar. iSabs que't vaig
veure ahir al mitj dia... amb una femella?-
(baiXj acostants-hi).

Sistacs (També baix), i Calla! '

(Llopis s^alsa i se'n va dreta).

ESCENA VII
Sistacs i Cornet

Cornet iVeig que tens un tenedor molt ben en-
senyat!

Sistacs Es una persona molt prudenta. (Pausa).
ïPerò n'estàs segur que'm vas veure?

Cornet I tant segur. Com que'l cavall corria al
trot, no't vaig poguer dir res.

Sistacs Mellor, perquè m'haurías aixafat; vui dir,
el cotxe t'hauria aixafat a tú. (Pausa).
Doncs sí, era jo.

Cornet I ella iquí era?

Sistacs Qui vols que fos: una clienta.

Cornet (Clientes an aquesta hora!

Sistacs (Se mira'1 1 rellotje). Era més tard.

Cornet Be, vaja, no'm vinguis amb qüentos. En-
care que no m'hi vaig poguer ficsar be amb
ella, hi han coses que's veuen desseguida.

Sistacs jl què vas veure?

Cornet Res: que l'únic client erats tú.

Sistacs (Després de reflexionar un instant). Doncs
sí: vas tenir bon ull, però la llenga...

Cornet La meva no't farà mal.

Sistacs Sobre tot que la dóna no s'enteri de res.
Soc un bon marit i no li vui donar dis-
gustos.

Cornet Posat tranquil i ves fent, que de tot això,
lo que es per mi, la Maria no'n sabrà ni una
paraula.

Sistacs Ho crec, però tinc por.

SISTACS EN COMANDITA

11

Cornet Vaja, home, ja ets massa gran.

Sistacs Tant gran com vulguis, però tinc por.

Cornet J per què?

Sistacs Perquè acabo de rebre una carta d'ella en
la que m'amenaça amb donar un escàndol
si no li regalo un pendentif que fa temps
que'm demana.

Cornet Doncs cómpra-li.

Sistacs Cómpra-li tu.

Cornet No soc tant ximple.

Sistacs Ni jo tampoc. Aquesta dóna acabaria per
arruinar-me. En tres mesos que fa que'ns
fem, ja li he regalat dos anells, unes arre-
cades, tres vestits, una pell, un gosset
d'aigües i dos collars: un per a ella i un
altre per a la bèstia. (Pansa).

Cornet Escolta: potser el meu pendentif te con-
vindria.

Sistacs <E1 teu? iQue'n portas tú?

Cornet Però te'l puc portar. Se'l va deixar la dóna
quan vam separar-nos.

Sistacs Quan te va fugir.

Cornet Es igual: un colp va haver fugit, vam que-
dar separats.

Sistacs Però no pas a gust teu. Be prou que li vas
anar al darrera per a que tornés a casa.

Cornet Per Deu, Sistacs, no m'obris la ferida.

Sistacs No he dit res. (Pausa). Doncs, sí: ja pots
anar a casa teva a buscar el pendentif .
(Cornet es disposa per anar se'n). Espe-
ra't, que tinc de sortir i ens en anirem
junts.

(Se'n van fons).

ESCENA VIII
Llopis i Lola

(Surt Llopis, va a la paperera, recull els
paperets que hi ha tirat en Sistacs i's di-
rigeix al pupitre, ahont els posa en or-
dre i copia lo escrit a un paper).
Llopis (Mentres copia). [Molt bé! Se veu que la

12

ANTONI CANTALLOPS

Lola

Llopis
Lola

Llopis

Lola
Llopis

Lola
Llopis

Lola

Llopis

Lola

Llopis

Lola

Llopis
Lola

Llopis
Lola
Llopis
Lola

fia via ja perd la paciència, i Això es una

dona!

(Surt Lola fons).

(Enrahonant vers dins). Es igual; l'espe-
raré aquí. (A Llopis). Bon dia.

(Llopis tapa els paperets amb un paper).

Passi, passi.

Amb el seu permís me sentaré (ho fa). Es

a dir que'l seiryòr Sistacs es fora?

Sí,, senyora. Segurament tardarà una esto-
na a tornar.

Que torni quan vulgui. Jo no porto pressa.

Ja veig que no porta res; però si no's vol

cansar esperant-lo...

Quant sec, no'm canso mai.

Doncs jo devegades me canso de seure.

(Pausa). Li deia si no'l volia esperar al

senyor Sistacs, perquè puc servir-la, com

si fos ell.

i Vostè? (mirantseH impertinentment).

Soc el seu apoderat.

Apoderat fins a cert punt.

Fins al punt més alt.

Doncs miri, hi han qüestions en les quals,

sols pot intervenir-hi l'interessat.

Res; si hi han qüestions, no m'embolico.

No n'hi han; però podrien havern'hi.

(Pausa. Lola va fins al pupitre d'en Llo-
pis í's posa a llegir els papers que hi
han).

iAlsa! «Estimat..,» iMe permet, que soc

molt curiosa?

(AixecaH paper i veu els paperets que hi
han a sota).

iCóm? i Aquesta lletra es la meva! Sí: es la

carta que he escrit an en Sistacs.

iAixís vostè es...?

La Lola.

i Ai! No'm descubreixi.

No tingui por. Això de que se'm copii lo

que jo escric, m'ha fet gràcia. £l què'n fa

d'aquestes copies?

SiSTACS EN COMANDITA

13

Llopis
Lola
Llopis
Lola .

Llopis

Lola
Llopis

Lola

Llopis
Lola
Llopis
Lola

Llopis
Lola

Llopis
Lola

Llopis

Lola

Llopis
Lola
Llopis
Lola

Llopis

Lola

Llopis

Me las guardo.
iPer qué?
Per capritxo.

jCà! |No es tant capritxós! i Vostè'n porta
alguna, de cap.

De cap manera li diré. No'm vui compro-
metre.

Síguim franc, que no ho xerraré.
Doncs bé: aquestes copies, a les meves
mans son un arma.

Contra'n Sistacs, ja ho entenc. Si acàs un
dia ell vol despedir-lo...
No pot. I si no'm puja'l sou...
Tampoc pot.
Sí que pot.

Vui dir que no pot negar- se a pujar-li.
[Xòquila! Jo també soc una dóna com vostè!
jCòm!

Com vostè, ja ho he dit. També tinc gènit.
Are mateix, ell no'm vol regalar un penden-
tif que li demano; però no sortirà amb la
seva. Estic decidida a tot. (De sobte). iSe
vol aliar amb mi, vostè?
(Jo? iPer què?

Per a fer-lo estar gelós. Si ell no'm com-
plau, vostè'm posa un pis i ens n'hi anem à
viure junts. Ja està.

No està, no està. Això que'm proposa es
impossible.
iSembla impossible!
No ho sembla, qu'ho es.
jl are! iQne no es home vostè?
Sempre ho he sigut.

[Doncs miri que despreciar una ocasió com
aquesta! Perque'm sembla que jo...
Veurà, veurà. Primer, el meu sòu no'm
permet...

Permèti'm. Jo pagaria tot el gasto.
Lo qual es una ventatja, però no una solu-
ció, perquè, en segon terme, no estic per
perdre la colocació.
1 Vostè arrai que's pot colocar a tot arreu!

14

ANTONI CANTALLOPS

Llopis Ja, perquè faig poc bulto. (Pausa). I, en
tercer lloc, soc casat...

Lola [Vostè casat! Fugi, home, fugi.

Llopis dQue no faig cara de tenir l'edat?

Lola Ja ho crec! I fins n'hi sobra. Però no ho

crec que sigui casat.

Llopis Si vol li ensenyaré... (va a treurers la cè-

dula).

Lola No cal que m'ho ensen)i. (Pausa). £Doncs

què hi va a fer cada nit a la Bona Sombra?

Llopis Are, al estiu, a prendre-hi la fresca.

Lola I al hivern també {eh? Se. veu que té foga-

rots vost^.

Llopis I vostè <>què hi fa allí?

Lola M'hi guanyo la vida.

Llopis {Còm!

Lola Sí, home: ballant.

Llopis j Ah! Ja ho deia jo: aquesta dòna't balla pe'l

- cap.

Lola Soc la bella Titit, ballarina i coupletista.

Llopis Sí, sí, la mateixa, jl què! {No varia'l reper-

tori? Perquè fa molt de temps que sempre
canta'ls mateixos couplets.

Lola Aquest vespre n'estrenaré un: «Les Cria-

des del Senyor Pascual», lletra d'un inspec-
tor de policia que'm persegueix i música
d'aquell mestre que toca'l bombo.

Llopis Si me'l volgués cantar una mica...

Lola i Què una mica; tot el tros! Escolti:

Música

Lola En un pis luxós i esplèndit

hi viu el senyor Pascual
tot solet amb una criada,
que no es la mateixa mai.
No comprenc per quina causa
tant aviat totes se'n van;
sols sé que al deixar-lo, diuen
que no'l poden aguantar.

Això ha intrigat

a molta gentt
i, es clar,

tots van diguent:

SISTACS EN COMANDITA

Jo no m'acabo
d'explicà això,
perqu'es un home
d'allò més bò.
Les simpaties
té de tothom
i les criades
me'l deixen sol.

15

Per fi un dia la portera
a servir-lo ella's brindà;
però sols va estar-hí un dia,
puig, a la qüenta, ell té atacs.
«Vet-aquí perquè les criades
— diu la dóna — el van deixar;
un atac darrera l'altre
no'l pot pas aguantar cap».

Això ha intrigat

a molta gent,
i, es clar,

tots van diguent:

Jo no m'acabo

d'explicà això,

perqu'es un home

d'allò més bò.

Les simpaties

té de tothom

i les criades

me'l deixen sol.

(Al final de cada couplet, Lola i Llopis
oallan i xiulan la tonada del refrà).

Feedekic

Lola

ESCENA IX

Dits i Feedekic

Parlat

(Surt Frederic fons).
[Alsa noi! [Això es lo que m' agrada: un
despatx amb dones! (Al veure a la Lola
de cara). jLola!
[Frederic! (Encaixan). <:Tú aquí?

16 - ANTONI CANTALLOPS

Frederic Ja ho veus. A guany arme la vida (riu). El

papà, qu'es el comanditari, vol que trevalli.

Però sempre faig tard; al revés de tú, qu'ets

una dóna que vas a l'hora. (Pansa). (L per

a qué has vingut?
Lola No puc dir-ho, perquè no estic per qües-

tions socials. Si parlés, potser se disoldría

la societat.
Fkedekic iQu'ets anarquista?
Llopis Es que la senyora se refereix a un altra

Societat.
Lola Sí, home. Se tracta de la casa Sistacs en

Comandita.
Frederic (De la nostra rahó social?
Lola .. Exactament. I jo no vui qu'en aquesta rahó

hi hagin rahóns.
Frederic (Després de rumiar). [Calla!... ^Potser en

Sistacs es aquell individuo... sabs..,?
Lola No t'entenc,

Frederic Sí, dóna; aquell que paga'l gasto.
Lola No m'ho fassis dir per força.

Frederic Es clar, perquè es ell. .
Lola Doncs sigas prudent i calla.

Frederic Però £i aquest? (per en Llopis).
Lola Aquest arrai.

Llopis ' La senyora i jo ja'ns hem entès.
Frederic [Ah, sí! Miri, senyor Llopis, que si algú

se'n entera...
Llopis ;Oh! La dona ja té confiança amb mi.

Lola Doncs el dia que sàpiga qui és...

Llopis (Baix a Lola). Calli, per Deu,

Frederic Encare que calli no'n treurà res; ja'l conec

a vostè.
Llopis Es clar; ja fa anys que soc a la casa.

Frederic Vui dir que sé ahont passa les nits.
Llopis Al llit amb la dóna.

Frederic Però avants va a un altre lloc. iQu'es pensa

que no'l veig a la Bona Sombra?
Llopis jCóml /Vostè m'ha vist...?

Frederic Sí, senyor, sí; encare que s'ajupi quan jo

passo.
Llopis Deu ésser que'm grato la cama, perquè

SISTACS EN COMANDITA

17

Frederic

Llopis
Lola
Llopis
Feederic

Llopis
Frederic

crèguim que si'l veges... iPerò per què no'm
diu res?

Una nit ja volia venir a saludar-lo; però al
vèure'l amb el cap tant baix, vaig pensar:
iquè li dius are? {Pausa). Se veu que hi fa
poc gasto, vostè.

Veurà; jo no'n puc convidar cap d'artista.
Vostè no més hi va a mirar.
Això. A mirar... si algú'm convida.
Doncs si veges les ampolles de champany
que destapem amb aquesta... (per Lola),
Deu ésser un espectacle atrayent.
Bastant; però no deixo que ningú s'hi acos-
ti gaire. I apropòsit. (toca'l timbre).

EISCENA X
Dits i Sentinella, després Saümell

(Al sentir el timbre, surt Sentinella
dreta).
Frederic (Donant-li un bitllet). Porta una ampolla

de champany.
SentinellaLí portaré Codorniu, qu'es marca de la

terra. (Se'n va fons).
Llopis Aquest xicot sempre fa pàtria.
Frederic Mentres no fassi moros... {Pausa). I si...

{torna a tocar el timbre i surt Saumell

fons). Teniu; porteu un duro de pastes (li

dona).
Saumell {D'enganxar?
Frederic No, home, no; de la pastisseria.
Saumell iQue les vol seques?
Frederic Seques o remullades.
'Saumell Ja; a vostè li agraden els borratxos.
Frederic {Irònic). Això mateix. Porteu lo que vol-

guèu, però veniu depressa.

(Saumell se'n va fons).

18

ANTONI CANTALLOPS

EjSCE.NA XI
Lola, Feedeeic i Llopis

Música

Feedeeic No hi ha, senyor Llopis,

res qu'alegri tant
com les dones guapes
i com el champany.
Lola Qui'n beu una copa

ja té sed d'aimar.
Llopis No n'he begut gaires

i ja ho he notat.
Feedeeic i Lola

No n'ha begut gaires
i ja ho ha notat.
Llopis (al mateix temps)

No n'he begut gaires
i ja ho he notat.
Feedeeic Quant l'ampolla ja has buidat,
te sents unaformigor
que't va corrent
per tot el cos
i't fas amic
amb tot el mon.
Lola Tot seguit els ulls se't torben

i no sabs pas lo que't fas.
Solsament ganes
tens de saltar
i el cor se sent
enamorat.
Lola i Feedeeic

La copa es buida i s'ha d'omplir;
omplim-la, doncs, un i mil cops
i hem de saltar fins que rendits
els nostres cossos diguin prou.
El dolç recort d'aitals instants
per força mai se pot borrar,
que'l qui ha provat un cop l'amor,
sempre té ganes d' estimar.

SISTACS EN COMANDITA

19

Llopis (al mateix temps)

La copa es buida i s'hà d'omplir

un i mil cops
i hem de saltar fins que rendits
els nostres cossos diguin prou.
El dolç recort d'aitals instants

no's pot borrar,
que'l que ha provat un cop l'amor,
sempre té ganes d'estimar.

Llopis Tot això es molt bonic,

pro m'en vaig a sentar,
que si acàs l'amo torna,
no'm trobi badant.

(se'n va al seu pupitre).

Feedeeic Vina aquí, Lola estimada,
vina aquí, reina del cor;
tú'm fas sentir alegria,
tú'm fas l'home més ditxós.
Ets més bella i seductora
que la deesa del amor,
i'ls teus ulls tant m'ubriagan,
qu'al vèure't ja no sé ahont soc.

Lola (al mateix temps)

Frederic, jo per tú sento,

com ja sabs, molt d'interès,

i no es pas perque'm convidis

a sopar amb tú sdfoyer.

Tens un tipo seductor

i m'agrades d'allò més;

per això es que quant m'obsequies,

casi no cabo a la pell.

Lola i Feedeeic Visca'l champany,
vi temptador
que'ns fa sentir
mililusións.
Les sangs encén
d'ardent amor
i sembla qu'es
més bell el món. (Ballari)

20

ANTONI CANTALLOPS

Llopis {sumant) Dos i dos quatre,
quatre i cinc nou...
me sembla a mi
que ja n'hi ha prou. {Tira la ploma).

Tots (adelantant-se al prosceni).

Visca'l champany,
vi temptador,
que'ns fa sentir
mil ilusións.
Les sangs encén
d'ardent amor
i sembla qu'es
més bell el món.

Lala, Iaia, {Ballan elcan-can).

Iaia, lala,

lala, lala,

lala, lala.
Les sangs encén
d'ardent amor,
d'ardent amor.

ElSCENA XII

Llopis i Sistacs, després Sentinella i Saumell

Parlat

SlSTACS

Llopis
Sistacs

Llopis
Sistacs

Llopis

Sistacs

Llopis

Sistacs

{Surt Sistacs fons i Lola fuig dreta se-
guida de Frederic).
[Molt bé! Això no sembla un despatx.
No, senyor; això sembla la Bona Sombra.
;I arel dQuè hi va mai vostè an aquests
llocs?

No, senyor, no; faig com vostè.
[Ah! Perquè un tenedor i ademés caixer
que's fassi amb dones, es un perill per a una
casa.

Jo, are per are, no'm faig amb cap més dóna
que la meva.
I jo també.
iCòml
Sí, home; amb la de casa.

SISTACS EN COMANDITA

21

Llopis

SlSTACS

]Ahl {Pausa). Doncs aquella senyora que
hi havia aquí, s'entenia amb en Frederic.
Ve tard i encare porta una femella. Aquest
xicot es un barrut.

{Surt Sentinella fons).

SentinellaEI champany. {Al veure a Sistacs, s'ama-
ga l'ampolla al darrera).

Sistacs {El què?

SENTiNELLARes, res. Ho he dit perdir-ho.

Sistacs [Ets molt bromista, doncs! Vina aquí i por-
ta això que t'amagues al darrera.

Sentinella {Se gira i's posa V ampolla al elevant). [Si
no hi ha res!

Perquè are ho tens al devant. {Li pren
V ampolla i la posa sobre la taula). [Beneit!
[I una beguda que desseguida puja al cap!
{Surt fons amb un paquet). S'han acabat
els borratxos.
{Vostè també?

Sí, senyor: m'ho han manat i...
Aquí ningú mana mes que jo. {I què hi
porta en aquest paquet?
Tot sont yemas.

Deixi-ho aquí {al costat de l'ampolla) i des-
prés ho portarà tot a casa. I tingueu pre-
sent que un altre dia qu'algú us fassi un en-
càrreg d'aquestos, el que quedarà servit
sereu vosaltres {a Saumell i Sentinella,
que se'l miren atontats). {M'entenèu?

Sau. i Sent .Sí, senyor.

Sistacs Doncs, au; cap a la vostra feina. (Saumell
se'n va fons i Sentinella dreta). {A Llo-
pis). I vostè fassi entrar a n'en Frederic...
es a dir, no; més val que la fassi entrar a
n'ella. (Llopis se'n va dreta). A veure quin
tipu serà.

Sistacs

Saumell

Sistacs

Saumell

Sistacs

Saumell
Sistacs

ESCENA XIII
Sistacs i. Lola

Lola

Sistacs

jSistacs!

I Com! {Erats tú?

{Surt Lola dreta).

22 ANTONI CANTALLOPS

Lola Sí. Mentres t'esperava, m'entretenia amb

en Frederic.
Sistacs iDe què'l coneixes?
Lola [Ui! iQuè me'n ha pagat de sopars!

Sistacs iQuan?

Lola A les nits, al acabar el concert.

Sistacs Això no pot ésser.
Lola iTant difícil es?

Sistacs No es difícil, però es fals. Tú'm vols fer

posar gelós.
Lola íAíxís estem! Mai m'ho hauria cregut que

m'estimessis tant Çburleta).
Sistacs iPerò no veus que no'm convé qu'en Frede-
ric te convidi?
Lola Però a mi sí. Be tinc de sopar jo. I ell es un

xicot que pot...
Sistacs Que pot comprometre'm. Es el fill del meu

comanditari.
Lola (Amb tò dramàtic fingit) . jAy, fill! Doncs

estem perduts.
Sistacs iPerque ja ho sab tot?
LolA Si; jo mateixa li he contat.

Sistacs Però iper què? ;quín fi persegueixes?
Lola L'escàndol.

Sistacs iQuè t'he fet jo?
Lola Menys de lo que t'he demanat.

Sistacs jSi sempre t'he demostrat el més gran in-
terès...!
Lola Per això, que ets massa interessat. £No't

vaig demanar un pendentif? Doncs, fins

que me'l regalis, no pararé.
Sistacs <jI per això m'has compromès? jSi ja te'l tinc

comprat!
Lola ' ^De debò?
Sistacs Sí. Aviat el portaran. L'he encarregat a un

amic i no pot trigar gaire.
Lola Gràcies, Sistaquet meu. (V abraça).

Sistacs Sí, sí: gràcies a tú m'hauré de barallar amb

la dóna. . -

Lola (Després de pensar un instant). [Calla!

Sistacs Si callés fora pitjor. [Té un gènit!

SISTACS EN COMANDITA

23

Lola Ja ho arretglaré tot. {Va fins dreta). [Fre-

deric! .
Sistacs íPerò què vols fer are?

ESCENA XIV
Dits i Feedeeic

{Surt Frederic dreta).

Feedeeic {A Sistacs). iMe demanava?

Sistacs jo no. íQue no ho ha sentit que'l cridava la
senyora?

Lola Efectivament; jo soc la que't necessito.

Feedeeic Ja sabs que si't puc fer algun favor... {to-
cant-li V esquena familiarment) .

Sistacs Doncs fassi'l favor d'estar-se quiet.

Feedeeic Serà servit. Amb el seu permís... {s} asseu).

Lola Mira, Frederic. Desd'avui, tú i jo no'ns co-

neixem.

Feedeeic Està bé, suposem-ho.

Sistacs No ho hem de suposar, qu'es veritat.

Feedeeic il vostè què sab?

Lola Es veritat.

Feedeeic (A Sistacs). {Veu?

Lola Qu'es veritat que no'ns coneixem.

Feedeeic Amb això no hi passo.

Lola I el sen3Tor {per Sistacs) i jo, no'ns hem co-

negut mai.

Sistacs {Mirant a Frederic). Amb lo qual jo sí que
hi passo:

Feedeeic I jo també.

Lola Aixís, ja que tots passeu idòmino!

Feedeeic iPerò'm vols dir què significa tot això?

Lola {Apart a Frederic). Al vespre ja t'ho con-

taré.

Feedeeic No'm vinguis amb qüentos i parlem clar.
El senyor Sistacs sab que ho sé tot i'm té
por.

Sistacs iDe vostè? [Fugi, home! iNo veu qu'es una
criatura?

Feedeeic Per això que tem que fassi una criaturada,
contant lo que passa a donya Maria.

Sistacs i Ai Maria de Deu! {No veu que a casa jo

24

ANTONI CANTALLOPS

Lola

SlSTACS

Fkedeeic

SlSTACS

Fkedeeic
Lola

SlSTACS

Lola

soc l'amo i si l'agafo a vostè per una

orella...?

No t'ho agafis aixís. Això ja es entrar en el

terreny de les disputes.

Es aquest que ve amb amenasses.

Al contrari. [Si volia dir-li que pot comptar

amb el meu silenci!

Té: are se las dona de protector, i Com si'm

fes un favor! I el cas es al revés, perquè si

li explico tot al seu pare...

El papà encara es més corrido que jo.

Me l'has de fer conèixer.

[Lola!

i Oh, no! Per res. Es que m'agraden els co-

manditaris.

ESCENA XV

DitS i COENET

(Surt Cornet fons. Lola no' l veu perquè
li gira V esquena. Cornet entre ga, sen-
se dir res, un estutx a Sistacs, Aquest
Pobra i el dona a Lola).
Lola (Sorpresa). ;Còm! | Aquest pendentif! ... (Se

gira i veu a Cornet). [Bernat!
Coenet iTú? iAixís aquella era la meva dóna?

(a Sistacs).
Sistacs iLateva.,.? i Ah, sí! Ja ho veus... es ella

mateixa.
Coenet jMal amic I
Sistacs íJo mal amic? (Apart). [Ves que li dic are!

(Alt). Veuràs... he fet lo qu'he pogut.
Coenet Be prou qu'ho veig.
Sistacs Vui dir que m'he interessat molt per tú.

i Veus? No tenies dona i are ja'n tens. £l a

qui ho deus? A mi.
Coenet iA tú?

Sistacs Sí, a mi. Tot lo que t'he contat es fals.
Coenet ]Cà! No passa.
Sistacs Per això: perquè es fals.
Coenet " Ja sabs que us vaig veure en un cotxe.

SISTACS EN COMANDITA

25

Sistaos L'estava trevallant a ella per a que tornés a
casa teva.

Coenet (Content). ÏDe debò?

Lola (Apart a Sistacs). iQuè t'emboliques are?

Sistacs (Apart a Lola). Calla i obeeix. (Alt). I ai-
xò del pendentif ho vàrem convindre tots
dos per a facilitar aquesta entrevista.

Cornet [Ai, gràcies! iQue n'estic de content! [Lola,
una abraçada!

Sistacs (Apart a Lola). Agàfat-hi, dóna.

(Cornet / Lola s'abraçan).

Cornet (Apart a nen Frederic). Ja ho veu, Fre-
deric; torno a ésser feliç.

Frederic Ja ho crec: això no's troba cada dia.

Cornet jl què s'ha de trobar! Ja feia més de cinc
anys que la buscava.

Frederic Doncs, are que la té, agàfila fort i cap a
casa.

Lola (Apart a n'en Sistacs). Jo amb ell no vui

tornar-hi.

Sistacs Sí, dóna; no hi ha cap més remei. Are ves-
hi. Després, si acàs, tornes a deixar-lo.

Cornet (^Frederic). Té rahó. Lo mellor es que
ens en anem.

Sistacs Espéra't, home. Primer hem de celebrar el
nou enllaç.

(tocà'l timbre).

EÍSCEíNA XVI

Dits i Llopis, Saumell i Sentinella

(Surt Llopis dreta) .
Sistacs Que vingui en Saumell.

(Se'n va Llopis fons i torna amb Saumell

/ s'asseu a la seva taula).
(A Saumell). Porti copas.
(Saumell se'n va dreta, per aho.nt surt
Sentinella amb un paper a la ma).
Sentinella (A Sistacs). Aquesta lletra per a aceptar.
Sistacs Que la firmi en Llopis.

(Sentinella donà'l document a Llopis.

26

Frederic

Tots

Frederic

ANTONI CANTALLOPS

Entra Saumell amb copes. Sistacs, Fre-
deric, Lola i Cornet menjen pastes;
Frederic ne reparteix a Llopis, Senti-
nella i Saumell).

Teniu. A la salut del matrimoni Cornet.

iVisca l'amor!

I Visca!

Música

Visca'l champany,
vi temptador,
que'ns fa sentir
mil ilusións.
Lola Les sangs encén

d'ardent amor
i sembla qu'es
més bell el mon.
Tots {ballant un can-can).

Lala, Iaia,
Iaia, lala,
lala, lala,
lala, lala.
Les sangs encén
d'ardent amor.
d'ardent amor.

(TELÓ).

FL

Barcelona, Novembre 1916.

OBRES DEL AUTOR

El Nin Abandonat (Diàlec).

Un Home Experimentat (Monòlec).

La Dóna de Foc (Drama en 3 actes).

L'Estrena d'Avui (Comèdia en 1 acte).

Sistacs en Gomandita (Comèdia lírica en 1 acte,

amb música del Mtre. Car-
les Beltran).

+

Preu: 50 cèntims